GRÀCIES PER FER-NOS DISFRUTAR

Quina setmana més intensa, quina setmana de passió blaugrana sense límits, de orgasme futbolístic ( com havia dit Luis Enrique, que gran), de classes magistrals de futbol i de callar moltes boques, que ja tocava.

Començava la glòria malament, amb un empat "in-extremis" contra el València, en un partit que ja comença a ser habitual, amb un València tencat a darrera i el Barça atacant a un mur, sort del gol de Henry. Però aquest equip tenia credibilitat i confiavem amb ell.

Entre setmana arribava la Champions, el campionat més esperat, quan comença a sonar aquella música t'evadeixes de tot. Amb domini blaugrana, amb un futbol ofensiu contra un mur anglès que ens va a treure a tots de pollaguera. Amb un empat a 0-0 amb la sensació que haviem merescut més, però que ens ho jugavem tot a Londres, sense Màrquez ni Puyol, un ambient pot hostil.

Semblava que teniem por, i un servidor no les tenies totes, i la prensa de madrid parlava de remontada abans de començar al partit, i això ens va fer forts. Hi han coses que no tenen preu i aquest clàssic va ser la mostra més clara. Quin repàs futbolístic, quina demostració de sentiment culé i ràbia( Puyol i Piquè), quin de tot, mare meva, madrid es va rendir al Barça. Passaran els anys i es recordarà aquest partit, dies com aquell no s'obliden.

Però ràpidament va tocar cambiar el chip, tocava Champions, quan semblava que amb el 2-6 ja era suficient, pero encara quedava més, tocava la épica. En un dels partits més dolents que havia fet el Barça, amb moltes ocasions rivals parades pel gran Valdés ( ja toca que s'acabi la polèmic, Valdés sempre), jugades polèmiques i un sol xut entre els 3 pals, pero quin xut. La euforia i ràbia culé va exhibir-se en aquell gol, sense paraules. Minut 92, 18 anys després la història es repeteix, Kaiserlautern II.

I que més ens espera?

AQUEST ES EL NOSTRE MOMENT

Germans culés, arribem al tram decisiu, aquestes 3 setmanes següents decidiran el nostre futur tant a la Lliga com a la Champions, i es veurá si som un bon equip o som alguna cosa més fent història i començant a escriure una llegenda, perquè el que fa història son els títols aconseguits, el bon joc només quedarà com a anècdota. Això si, les tardes d'espectacle blaugrana no s'obliden.

Aquestes últimes setmanes hem demostrat qui som a Europa, i a la Lliga seguim amb pas ferm, encara que els merengons no afluixen i segueixen el ritme del barça, encara que el preu que han de pagar es un futbol d'equip petit basat amb les parades de Casillas i la calitat dels homes de dalt, i sobretot el Lass, que entre ell, Casillas i Higuaín son mig Madrid.

També m'agradaria comentar el suposat "Vilarazo" que ens intenta fer creure la prensa blanca per així aconseguir ajudes ells, només cal veure el Getafe-Barça, el partit parla per si sol.


SOM-HI NOIS!

6-0

Si senyors, aqeust Barça no hi ha que el pari, quina classe de joc magistral va exhibir aquest cap de setmana davant del Málaga, com vaig disfrutar veient la cara d'impotencia de Salva Ballesta. Llástima que els merengons no afluixen, ara han trobar amb el Huntelaar el nou Van Nistelrooy, i els està donant masses punts. Igualment jo crec que si al Barça no li passa algun fet extrany com ens tenia acostumats els últims anys será campió.


I amb tot això els pericus de cap a 2na, quin greu que hem sap. Haver-ha si foten fora les "viejas glorias" de Tamudo i companyia que sinó van de cap a caiguda.

La championz es la competició més comlicada, ja ho es de per si i a sobre hi afegim un rival com el Bayern i el factor camp en contra en les eliminatories... ho veig molt malament senyors. Raó i força Barça, confío en el Pep.

Actualitat culé

Germans culés, que podem demanar més, estem en uns dels millors moments de la temporada, sincerament, per mi es el millor i no ens estem donant compte. Estem líders a 6 punts dels merengons, a quarts de final en la champions ( i el Madrid no) i tenim una gran i esperada final de copa del rey, que més podem demanar?

Com vaig disfrutar el dimarts nit amb el Liverpool, quin repàs de tot (físic, tècnic i tàctic) i a més els "Gili-sur" donant la nota agredint al periodista madridista Manolo Lama, patètic. I dimecres va ser el toc final a una gran jornada, amb un gran partit del Barça i un gran paper de l'afició, que en els partits importants està a l'altura.

Disfrutem del moment, que el que estem vivint no es fàcil que es repeteixi.

Imatges de la jornada de Champions

Gran desplaçament de la massa culé, al voltant de 2000 seguidors que en certs moments del partit es van notar.

EL DERBI, un partit que s'ha d'oblidar.

Els nostres veïns de Cornellà ens han guanyat 1-2 en un derbi que va estar condicionat per la expulsió de Keita a la primera part ( el que fa gracia de la cosa es que els mitjans de comunicació estatals i de Madrid ni mencionen aquesta acció, prou manipulació, sempre son els mateixos), ja que els pericos no havien gairebé olorat la porteria de valdès. A partir d'aquí De la Peña va marcar un gol de cap i una esplendida vaselina a passada de Valdès, i el Barça després d'aquests gols va atacar sense ordre i buscant constantment la qualitat de Messi. Nomès vem retallar amb un bon gol de Touré. El que fa més ràbia d'aixó son els moments de plaer que hem donat a merengues i pericos, esperem que siguin els últims i que el Liverpool faci be la feina i l'Espanyol... ell solet baixarà.

A destacar la bona afluència de públic i el gran "mosaic" desplegat al gol sud, com sempre els únics que fan que el Camp Nou no sigui ven be un cementiri.


El cap de setmana no nomes es dolent per això, també la victòria dels merengues per 6-1 contra el Betis, sincerament, esperava alguna cosa més del Betis. També el Barça de basket va perdre contra el Tau, on queda demostrar que el Tau es un superequip tot i que el Barça porta una gran temporada i va fer una gran partit.